Un tren que no para a les estacions

Malgrat això pugui a primera vista semblar un contra-sentit, ¿De que serveix un tren que no s'atura? És una idea genial de Chen Jianjun, que es va adonar que per molt que s'incrementes la velocitat màxima dels trens, que actualment és ja força alta, el coll d'ampolla estava en el número de parades que es feien. Ja que obviament molt abans d'arribar s'havia d'anar decrementant progresivament la velocitat del tren, ja que els trens necesiten llargues distancies per frenar, i posteriorment la problemàtica inversa, l'acceleració i la conseqüent perdua de temps durant aquesta.

La pròblematica de les parades ha fet que nomès grans urbes es poguessin beneficiar de les excelencies dels trens d'alta velocitat, ja que obviament s'ha intentat reduir al màxim el nombre de parades, alhora ocasiona que el viatge no sigui tant ràpid com podria. Però la creativitat genial de Jianjun, ha donat en una solució que ja s'esta posant en pràctica en el tren d'altisima velocitat chines que unirà les ciutats de Pekín i Guangzhou.

• I com funcionaria aquest tren?

En lloc d'aturar-se utilitzaria un modul de
 càrrega i descarrega de passatgers. 

A cada Estació hi hauria una plataforma mòbil, no molt diferent de un dels vagons del tren, a la que haurien pujar els passatgers que Volen pujar. Quan s'acosta el tren, la plataforma comença a accelerar de manera que quan el comboi passa per l'estació seves velocitats estan igualades. En aquest moment, els passatgers passen de la plataforma a l'interior del tren. A l'estació següent, a més d'abordar nous passatgers utilitzant aquest sistema, la plataforma recollida a l'estació anterior es deixa anar i desaccelera abandonant el tren amb els passatgers que volen baixar bord d'ella. Els trens que viatgen en sentit contrari van tornant les plataformes a les estacions originals, i tots contents. Enginyós, oi? Per descomptat, això no és més que un concepte, i posar-lo en pràctica implica reformar tots els trens i estacions que vulguin utilitzar el sistema, però almenys demostra que és possible d'implementar.

A la Xina, el dissenyador Chen Jianjun-ideòleg del sistema ha calculat que el tren que uneix Pequín amb Guangzhou, dues ciutats separades per 2.475 quilòmetres amb 30 parades intermèdies podria trigar dues hores i mitja menys a completar el seu recorregut.

Visca la gent creativa, no hi ha res imposible!

SIGUEM REALISTES DEMANEM L'IMPOSSIBLE