Altruisme i felicitat

Avui us porto una entrevista del sempre interesantisim Eduard Punset, pel seu programa "Redes para la ciencia" a Matthieu Ricard.

Matthieu Ricard va néixer a Paris el 1946 fill d'un filosof de renom francès Jean-François Revel, fet que propicia que creixes envoltat de les idees i personalitats de cercles intelectuals francesos. Després d'acabar el seu Doctorat en Genètica molecular en L'Institut Pasteur i de presentar la seva tesi de doctorat el 1972. Matthieu decideix abandonar la seva més que prometedora carrera professional i es muda a viure al Himalaya per concentrar-se en la practica del budisme tibetà (El simple fet d'abandonar una vida acomodada en busca d'alguna cosa més ja el fa una persona interessant).

Ell ve a refutar la teoria del egoisme inherent en la especie humana, en la que es basa la nostra societat, des de el model econòmic amb la teoria de la mà invisible d'Adam Smith. ("No és per la benevolència del carnisser, del cerveser ni del forner que esperem poder sopar, sinó perquè aquests miren pels seus propis interessos".) així com les teories mes darwinistes... 

I ens parla del altruisme, que malgrat ni l'educació propugna, ni la societat que ens hem montat sembla valorar es visible cada dia. Segons ell l'única forma en la que podem sobreviure com a societat en la terra es aprenent a treure aquesta part mes altruista que tenim.

I es que tal i com diu el poema Palabras para Julia de José Agustín Goytisolo i Gay, si els homes som d'alguna manera poderosos ( no entès com posesions sinó com a capacitats per fer moltes coses) és precisament perquè som socials, i treballem en equip, un home sol mai hagués creat un ordinador, ni un cotxe, ni el llenguatge, ni res...

"Un hombre solo, una mujer,

así tomados de uno en uno,

son como polvo, no son nada,

no son nada..."

Ja sabeu que no sóc una persona fascinada pel món de la meditació, etc... Però el que esta clar es que la societat que tenim no es perfecta, que nomes busca els plaers i no la felicitat i que deprecia tot allò que no es útil des de un punt de vista de mercat o industrial. I tal i com es pot veure en el documental Inside Job, sobre com la corrupció de Wall Street havia provocat el crack actual en totes les economies globals, els instigadors d'aquest crack, persones d'exit i multimillonaries totes, m'atreviria a dir que ni una sola d'elles semblava feliç. I havien de recórrer a compres compulsives a buscar encara mes diners, prostitució... Alguna cosa hi ha, que ah fet que ens oblidesim de la felicitat i la substituisim per la comoditat.