Els guerrers de Qiugang

No us perdeu aquest interessant documental, que narra com els habitants de la petita i rural ciutat de Qiugang, situada en els suburbis de la ciutat de Bengbu, a la província d'Anhui, al centre-est de la Xina, s'organitzen per posar fi al enverinament de la terra i l'aigua per tres fàbriques de productes químics, la pitjor de les quals és la química Jiucailuo.

El vídeo des de el meu punt de vista es molt interessant perquè mostra com malgrat la corrupció dels estaments, que es inherent en tots els sistemes, en aquest cas comunista, però que coneixem sobtadament del nostre capitalista, pot ser vençuda per la unió del poble. I es que ho diguin o no les lleis, el poder sempre el tenen i l'han tingut les persones. L'únic que no es pot canviar es allò que no s'intenta.

Per una altra banda mostra com mai cap acció es innocent, vull dir que quant nosaltres estem comprant mercaderies més barates del que es habitual això te un preu, i aquest potser no el paguem nosaltres però en algun lloc del nostre planeta algú el paga. En aquest cas son tints pel cabell i pesticides, que molt probablement s'acaben venent en botigues arreu del món d'aquest mercat globalitzat a uns preus inferiors als que la competència pot fer front, probablement perquè la competència te altres polítiques medi-ambientals. Que vull dir amb això? que hem de comprar els productes cars? No. Vull dir que s'han de comprar productes que sabem que les empreses compleixen amb unes mesures humanitàries i dels drets dels treballadors dignes primer, i que compleixen amb un respecte i preocupació per l'entorn de les seves bases de fabricació en un segon terme. Òbviament es difícil conèixer totes les empreses, per això és sempre recomanable comprar productes fabricats a prop (Km 0) per aquest motiu i d'altres com el consum d'hidrocarburs del transport, etc...

Conseqüencia d'aquesta reflexió, hi ha una altra. I es que hi ha un punt en que un dels pagesos diu que ells cultiven blat. Un blat que fan créixer regat amb unes aigües altament tòxiques, i en una terra molt polucionada. Un blat que segons els mateixos pagesos no es apte pel consum humà ni animal a simple vista, però alhora es el seu únic mitja de supervivencia, fet que ocasiona que el portin al moli, i així el converteixin en farina, que inexorablement s'acabara consumint en algun lloc del planeta, per a persones que no saben el que s'estan menjant, però el compren juntament amb el tint, perquè es més econòmic.

Podeu veure íntegrament i gratuitament el documental aquí:
(El vídeo només està disponible en xines subtitulat al anglès, però es molt senzill de seguir

http://e360.yale.edu/the_warriors_of_qiugang_a_chinese_village_fights_back/

El film va ser dirigit i produït pels guanyadors de l'Oscar Ruby Yang i Thomas Lennon F., respectivament. Guan Xin va ser el productor i director de fotografia. La pel.lícula va ser nominada a un Oscar al millor documental de temàtica curta l'any 2010 però va perdre en detriment de "Strangers No More".

Per a més informació sobre el creixent activisme verd a la Xina, vegeu
Green Law China i Green Anhui ( utilitzar el traductor de google)